La nostra tasca

La Fundació Minyones és la fundació més antiga i amb més història dedicada a l’ajuda i desenvolupament social dels més dèbils, concretament, els infants desprotegits i amb dificultats per desenvolupar-se i créixer en les condicions adequades.

Així i tot, malgrat la seva antiguitat, estam en constant reciclatge i ens anem adaptant a totes aquelles millores que s’han anat produint per a la més adequada, actual i correcta feina amb menors tutelats.

 

Per tot això, la Fundació Minyones compta amb la certificació de Gestió de Qualitat i actualment treballem a diari amb el programa SERAR per a l’adequat seguiment dels canvis personals en la vida dels menors que conviuen per un temps determinat a les nostres llars.

 

És per això, i com no podria ser d’altra forma que la nostra raó de ser i objectiu principal que ens proposem any rere any tots els qui hi treballem, són els infants i la seva educació; tots aquells menors, víctimes de diferents i de cada vegada més difícils situacions socials de risc, inadequades pel seu benestar que els obliguen, sense ells voler-ho ni merèixer-ho, a acabar en mans de l’Estat i, de forma inevitable, a passar un temps a les llars de menors.

Tot allò que fem, per tant, té com a protagonistes i receptors els nins i nines que viuen, creixen, comparteixen i conviuen en les nostres cases.

Imagen 008Imagen 007

 

Sempre comentam que el millor de la nostra tasca, és la part emocional, l’emotivitat, les persones, allò que no es veu, que només se sent, però com se sent!

Una de les accions més destacades que ens desperten aquestes emocions, són les visites dels i les “ex-alumnes”, visites simples, voluntàries, sempre curtes (encara que siguin d’hores), que ens transporten  anys enrere quan aquest/a que avui ens visita era un infant, com els que tenim ara, mancat del més important, simplement i dura, del més important.

Aquest estiu hem tengut una visita especial, com les altres d’important, però especial pel temps transcorregut i la memòria intacte amb què revivia tota la seva infantesa viscuda a la Fundació Minyones.  Mentre visitàvem el casal de la Colònia de Sant Pere, se’n recordava de tot, els més de 25 anys que han passat no han pogut esborrar els records dels seus dies de criança. Tant ella com dels educadors que l’acompanyàvem, teníem la pell de gallina, estat emocional que no abaixà en cap moment la seva intensitat durant tota la visita.

“Aquí jugàvem”, “Aimg-20161006-wa0018quí hi havia la sala de pentinar”,  “me puc asseure a la cadira on dinava?”, així anava comentant cada racó de la casa, a cada comentari, més emoció hi havia a l’ambient. Va recordar el nom de totes les persones que varen tenir esment d’ella.  Quan pujàrem a les habitacions, en veure les branques d’uns dels pins de la casa, va dir: “I aquest pi! Aquesta olor, sempre, tota la vida, quan he sentit aquesta olor a pi, me n’he recordat de l’habitació,  de la Colònia i de les Minyones”.

Moltes gràcies Bàrbara.